El Blog de la BCUM

02/03/2015
per montserrat.fernandez-tarres
Cap comentari

“Dos taüts negres i dos de blancs” d’en Pep Coll guanya el 15è Premi Joaquim Amat i Piniella

Pep Coll,  escriptor.

Pep Coll, escriptor.

La setmana passada, com cada any per aquestes dates, es va lliurar el premi literari Joaquim Amat i Piniella, que enguany arriba ja a la seva 15a edició.

El jurat va decidir atorgar el premi a l’escriptor Pep Coll per la seva novel·la “Dos taüts negres i dos taüts blancs” d’entre els tres finalistes d’aquesta edició.

El Premi Joaquim Amat i Piniella concedia, en els seus inicis, el premi a obres inèdites, però ja fa 9 anys que es lliura a obres ja publicades, com és el cas de la guanyadora d’aquesta edició que es va publicar al 2013. En aquesta novel·la, l’autor Pep Coll relata la trama d’un esgarrifós crim que es va produir a Carreus (Pallars) l’any 1943, que va marcar l’imaginari col·lectiu de la gent d’aquelles terres i que va ser silenciat pels mitjans durant el règim de Franco, però que va seguir ben viu en la memòria dels seus habitants. El llibre recrea l’assassinat d’un matrimoni de masovers i les seves dues filles a mans dels seus veïns. L’enveja i la disputa per unes terres de conreu els porten a cometre un delicte, que quedarà impune, i que té com a conseqüència la mort de tota una família. Una història real i silenciada que el novel·lista recupera des de la seva més tendra infantesa.

Aquestes són les portades dels tres llibres finalistes d’aquesta edició:

Portades dels tres finalistes del 15è Premi Joaquim Amat i Piniella (2015)

Portades dels tres finalistes del 15è Premi Joaquim Amat i Piniella (2015)

Podeu reservar el llibre guanyador a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM).

Si voleu saber més coses de l’autor i del llibre podeu veure el clip del programa  de TV3 Via llibre on va participar en Pep Coll parlant de la novel·la, una petita entrevista a Pirineus TV, o un vídeo de la ruta literària pels llocs del Pallars on transcorre la història.

També podeu consultar el nostre web sobre en Joaquim Amat i Piniella.

+ Informació

 

23/02/2015
per conxa.moncunill
Cap comentari

Com es mesura el desenvolupament humà?

L’any 1990 els economistes Mahbub Ul Haq (Pakistan 1934 -Estats Units 1998) i Amartya Sen (Índia 1933) van utilitzar per primera vegada el terme l’Índex per al desenvolupament humà en la presentació del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l’ONU. L’IDH o HDI és un índex estadístic que pretén mesurar i comparar el desenvolupament entre països. El que el fa diferent és que no és només econòmic sinó que va més enllà. Té en compte 3 factors: un indicador de salut (esperança de vida), un indicador social (alfabetització) i un indicador econòmic (PIB). Així per exemple veiem que el país amb el PIB més alt del món l’any 2012 era Luxemburg però el país amb el IDH més alt era Noruega.

De dades recollides sobre diferents indicadors del món n’hi ha moltíssimes, però no sempre hem sabut treure’ls tot el rendiment. Hi ha una fundació noruega, Gapminder, cofundada per Hans Rosling, el seu fill i la seva jove, que han desenvolupat un software, Trendalyzer, que converteix dades estadístiques en gràfics interactius. El seu lema és: Gapminder: una visió del món basada en fets. Utilitza gràfics dinàmics i ens permet posar alhora 3 variables en un gràfic, és a dir: dues variables i una evolució en el temps. Hans Rosling ho va presentar per primera vegada en una conferència que va fascinar el públic. Aquests gràfics ens ajuden a veure la correlació entre diferents variables.

Gapminder-World-2012Font: http://www.gapminder.org/downloads/world-pdf/

Podem visitar la seva pàgina: http://www.gapminder.org/ i anar visualitzant diferents gràfics ja fets (us recomanem per exemple aquest: Africa is not a country) o executar vosaltres els gràfics a partir de la llista d’indicadors disponibles que us donen. Veurem dades molt reveladores. Esperem que us agradi!

16/02/2015
per trini.riu
Cap comentari

L’estimulació precoç a la biblioteca

9788497567237Els nens i nenes són esponges: aprenen amb una rapidesa que molts adults ja voldríem! Aquesta rapidesa es deu a la gran plasticitat neuronal que tenen, i és amb el desig d’aprofitar aquesta plasticitat, que fa anys que funcionen els serveis d’estimulació precoç.

El desenvolupament dels infants es caracteritza per l’adquisició progressiva de funcions molt importants (control del cos i el seu moviment, la comunicació i el llenguatge, les relacions socials, etc.) que més endavant permetran assolir noves fites. És per aquest motiu que si un menut s’encalla en l’aprenentatge i desenvolupament d’una d’aquestes funcions, com més aviat se’l pugui ajudar, més fàcil li serà en un futur poder créixer sense entrebancs. És bo d’aprofitar per treballar les dificultats d’aprenentatge en aquesta etapa perquè estem atacant de soca-rel el problema i alhora com hem dit, és una etapa que l’infant és capaç d’aprendre molt i molt ràpid.

És per això que existeixen els serveis d’estimulació precoç o atenció primerenca: amb la finalitat d’oferir servei a famílies i escoles per ajudar als infants que pateixen (o tenen la possibilitat de patir) alguna dificultat d’aprenentatge o trastorn del desenvolupament. Aquestes intervencions, adreçades a infants entre el naixement i els sis anys, es fan des d’una visió interdisciplinària coordinades per un equip de professionals (entre els quals trobem pedagogs, psicòlegs, logopedes, etc.).

Per conèixer més aquests centres i saber quins hi ha a Catalunya podeu clicar a l’enllaç.

Recentment, des de la biblioteca hem posat a la vostra disposició un seguit de llibres sobre aquesta temàtica, on es difon aquest servei i alhora es donen pautes per abordar i intervenir en els diferents trastorns de desenvolupament de la infància (des de la quequesa, fins a un infant amb Síndrome de Down, és a dir, tot el ventall de dificultats relacionades amb el creixement dels infants).

Aquests llibres els trobareu buscant al catàleg la matèria “estimulació precoç”

09/02/2015
per montserrat.fernandez-tarres
Cap comentari

8 Pel·lícules a la BCUM on els llibres, els escriptors o les biblioteques hi juguen un paper essencial

El món del llibre: escriptors, editors i biblioteques han esdevingut protagonistes de les seves pròpies històries. Són escenaris de novel·les (La sombra del viento, Mort entre línies), sèries de TV (The librarians, Black books), cançons (Biblioferit de la Tresca i la verdesca) i també ha inspirat grans pel·lícules, algunes de les quals tenim a la nostra biblioteca.

Us presentem una selecció de 8 pel·lícules que de ben segur us faran passar una bona estona, i pels que vulgueu aprendre i millorar el vostre anglès podeu posar-les en versió original i endur-vos el llibret que les acompanya.

AGORA (2009) Dir.Alejandro Amenábarboto reservaESLa llegenda de la Biblioteca d’Alexandria, i la lluita d’Hypatia, cèlebre astrònoma, per salvar el coneixement que conté és el fil conductor d’aquesta pel·lícula.
filmaffinity_petit

ANONYMOUS (2011) Dir.Roland EmmerichGBboto resserva
William Shakespeare és el protagonista d’aquesta pel·lícula, bé si volem ser curosos, les teories que han omplert llibres durant segles sobre qui va escriure les obres que tradicionalment s’han atribuït a Shakespeare.
filmaffinity_petit

EL ESCRITOR (2010) Dir. Roman PolanskiFRboto resserva
Un escriptor accepta l’encàrrec d’escriure les memòries d’un antic primer ministre britànic, sense estar-ne gaire convençut. La figura del qui anomenem “negre” literari, és el protagonista d’aquest thriller.
filmaffinity_petit

LA JOVEN JANE AUSTEN (2007) Dir. Julian Jarroldboto resservaGBFilm biogràfic sobre l’escriptora anglesa, internacionalment reconeguda, Jane Austen. La pel·lícula retrata la seva joventut abans que fos una escriptora reconeguda. Les seves relacions, sobretot la relació amorosa amb el jove irlandès Tom Lefroy que la va marcar a ella i a la seva obra.
filmaffinity_petit

 

JULIE Y JULIA (2009)USboto resserva
Julia Powell, una jove que decideix escriure un blog cuinant, durant un any, les receptes del llibre de cuina de Júlia Chilld. Podeu trobar la traducció espanyola del llibre “Dominando el Arte de la Cocina Francesa” a la Xarxa de Biblioteques Municipals.
filmaffinity_petit

MISS POTTER (2006) Dir. Chris NoonanGBboto resserva
Beatrix Potter l’escriptora i il·lustradora de llibres infantils. Ella i els seus personatges, són els protagonistes d’aquesta història real. Va ser una dona carismàtica i amb fort caràcter, que va lluitar a contracorrent per ser independent. El seu editor, Peter Norman Warne de qui es va enamorar, va ser el que la va ajudar a aconseguir l’èxit amb els seus contes sobre el conill Peter Rabbit.
filmaffinity_petit

EL LADRÓN DE PALABRAS (2012) Dir. B. Klugmann, L. Sternthalboto resservaUSUn jove escriptor que troba un manuscrit i se’l fa seu. Un dia mentre està al parc, un avi li diu que el llibre el va escriure ell quan era jove i li explica els meravellosos i tristos records que van inspirar el llibre quan estava al Paris de la postguerra, on va trobar l’amor de la seva vida.
filmaffinity_petit

LA ÚLTIMA ESTACIÓN (2009) Dir. Michael HoffmanGBboto resserva
Un drama basat en el darrer any de vida de l’escriptor rus. Universalment conegut (Guerra i pau, Anna Karenina). Després de cinquanta anys de matrimoni, amb la seva dona la comtessa Sofia, Lev Nicolàievitx Tolstoi renuncia al seu títol nobiliari, es converteix al vegetarianisme i al celibat en nom d’una nova religió que s’ha inventat. La seva dona sospita que  vol canviar el testament i deixar els drets d’autor de les seves obres al poble rus.
filmaffinity_petit

02/02/2015
per montserrat mendez
Cap comentari

El nostre edifici

escorxadorL’edifici on es troba la Biblioteca el Campus Universitari de Manresa és una de les obres més reconegudes de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 25.1.1863 – Barcelona, 21.7.1914).

Arquitecte polifacètic, és considerat com el representant del modernisme a Manresa. També va destacar en l’àmbit urbanístic, en què va innovar amb plantejaments moderns que van expansionar i millorar aquesta ciutat.

Col·laborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 però va ser durant la seva època d’arquitecte municipal (1892-1914) quan es van construir els edificis més emblemàtics de la ciutat: El Casino, l’Escorxador, les cases Torrents, Lluvià i Torra, etc.

El projecte de l’escorxador municipal es va siganr el 1904 i l’1 de setembre del 1906 es va posar la primera pedra. Les obres van finalitzar el 1908 començant a funcionar tot seguit. Aquest escorxador estava pensant com un conjunt de pavellons envoltats de patis orientats NE-SO, orientació que a més de raons sanitàries, també estava pensada en l’ordenació del futur eixample de la zona.

En el projecte d’Oms i Ponsa hi consten dos cossos de planta baixa destinats a la porteria i a la cotxera que tancaven el pati rectangular d’entrada a la resta d’edificis. A l’esquerra hi havia d’anar un local per a oficines i empleats, després la nau d’escorxar els porcs. A la dreta, un edifici per a la inspecció veterinària i un per al bestiar boví. Al centre, una nau més gran i llarga que les anteriors i destinada als xais és on avui trobem la biblioteca. L’escorxador com a tal, va deixar de funcionar durant la dècada de 1980 i el 22 d’abril del 2005 es va inaugurar amb el nou ús.

De tot el conjunt que existeix, destaquem les dues naus existents, el pati d’entrada i la portalada. Les naus presenten pràcticament les mateixes característiques: secció basilical amb murs de pedra, columnes de totxo vist i capitells neoegipcis i cavalls de fusta atirantats.

El projecte de rehabilitació fa ser redactar i dut a terme per FGRM Fargas Arquitectes SLP. Cal remarcar que va rebre el 1r premi de rehabilitació a la 4a Biennal Arquitectura BACC’06.

Aquesta explicació és perquè s’acosta la celebració del 10è aniversari de l’edifici de la biblioteca que ha passat de tenir un ús industrial a un de serveis.

+ informació:

Documents sobre l’arquitecte a la UPC.

Treball acadèmic a la UPC sobre el Canvi d’ús d’un edifici modernista d’escorxador a centre cultural